José Ramon Bauzá és una de les formes més pures de dreta que existeixen al món. Vaja, que és de la dreta descoratjada i sense complexos, capaç de trepitjar sense miraments tot allò que s’interposi en el camí cap al seu objectiu, ja siguin professors, metges o empresaris de serveis.
Si parlam de la dreta sense complexos no podem evitar pensar en Carlos Delgado i el perfil del seu nas no acomplexat. Són les coses que tenen determinades campanyes electorals. Aquell que un dia va ser de Calvià, de la mà de Jorge Campos aconseguí un 30 % del PP amb aquell discurs neofeixista de l’eliminació d’una cultura -la autòctona- per substituïr-la per una altra.
Bauzá guanyá aquell congrés, i després es tirà als braços dels que havien perdut.
El president del PP, delegat de la dreta a una comunitat amb la que no s’hi identifica, en un moment donat digué que s’havien acabat les subvencions. Com si el seu partit no n’hagués repartit mai de subvencions, per tapar boques amb diners! La sentència anava en la mateixa direcció que les “mamandurrias” de n’Esperanza Aguirre: situar aquell que necessita ajuda pública per dur envant un projecte com a vividor de l’esforç dels altres.
Avui sabem que Bauzá subvencionarà amb 70.000 euros l’edició de llibres de text en les variants dialectals de cada llogaret de les illes. Les subvencions no s’han acabat per tothom.
Miquel Àngel Coll 
Deixa un comentari