Guindos es menja la llagosta de Homer Simpson

Tal vegada recordareu el capítol dels Simpson en que en Homer, en una de les seves extranyes dèries, adopta una llagosta. Li dona menjar, la passeja amb una corretja -com si d’un ca es tractàs-, i fins i tot se l’endú a la platja amb la família. Tant estima la llagosta que un dia decideix que la seva amiga mereix un bany com cal, dins una olla (té el tamany ideal per l’animal) amb aigua teba. Quan se n’adona, el foc ha agafat força i la llagosta ha mort escaldada. La darrera imatge de l’episodi ens mostra un Homer destrossat, inconsolable, plorant amargament per la mort de la seva llagosta, na Tenacitas… mentre la devora gustosament.

Luis de Guindos, l’exdirectiu de Lehman Brothers, avisa de que l’Estat no podrà mantenir les prestacions socials si l’economia no comença a créixer. En altres paraules: si no es produeix més, es treballa més i es consumeix més l’Estat no només no incrementarà els incentius a l’augment d’aquestes activitats, sinó que els reduirà. L’atur i les pensions ja no són intocables. Si l’economia continua estancada o decreix, no serà el govern qui l’animi redistribuint la riquesa, com ha fet Hollande.

El ministre d’Economia, expert de reconegut prestigi en la creació de bimbolles financeres, fa la ploradeta davant el Congrés dient que no dorm, obsessionat per mantenir les prestacions socials, mentre intenta fer creure que no hi ha altre camí que les retallades als drets de les persones, precisament durant la mateixa setmana en que els veïns francesos han mostrat al món l’alternativa: que paguin més els que més tenen, els que més guanyen, no els més febles.

És per demés, Guindos ho té clar, molt clar. La reducció del sector públic comporta el creixement del sector privat, sempre. Si la gent veu perillar les prestacions socials públiques, cercaran alternatives, i segur que en aquell moment apareixerà una multinacional, atenta i oportunista, que les oferirà per una quantitat mensual. Mentre Guindos plora perque la llagosta esta malalta, saliva pensant en el tip de menjar que es fotrà quan mori.